_ToT aRrIbA_

Si, efectivament tot arriba... i les classes ja han començat finalment! Principalment amb el problema de la compatibilitat d'horaris, doncs totes les assignatures que vui fer se'm solapen les unes amb altres, resultat del qual sempre és... sortir abans d'una classe, per tal d'arribar tard a l'altra, però així com a mínim estar-hi una mica.

Per altra banda, he de dir que estic bastant contenta pel fet de la comprensió de les classes en italià, doncs excepcte dos professors,(un dels quals no l'entenen ni els que són italians per la velocitat amb la que parla) puc dir que ho entenc força.

I ningú pot dir que els italians no es prenen les coses amb tranquilitat, doncs fa una semana que hem començat, i la semana que ve tenim tres dies de suspensió didàctica, diuen que per la "Laurea" dels que ja han acabat, però per nosaltres resulta una mica,... "com ho diria jo..."

Fora de la univeristat però seguint parlant d'estudis,continuem amb les classes d'italià, intentant aconseguir millorar el nostre italià, "chapurreao" de barreges del català-espanyol-italià!!! I a les classes li afegeixo, parla a casa, pel carrer, veure pelis, i fins i tot anar al cinema (concretament Vicky Cristina Barcelona... força curiós, no us sembla?)jiji

I per la resta, tot bé, soparets i dinars amb gran facilitat d'ajuntar-nos un munt, anar a correr i fer yoga, passejar, perdres pels infinits carrerons venecians, nits de teatre i dansa, riures absurds, visites de solars, tranquilitat,.... de tot una mica!

AAHhh!! la foto d'avui és d'una visiteta al Lido, on al tornar la posta de sol era una passada... cal dir que les postes de sol aquí són increibles!

_CoNvIuRe_

Ja fa tres setmanes que estic aquí, i dues visquent al pis. I si, això vol dir aprendre a conviure.

Primer de tot, amb la foto, us presento als meus companys de pis! Bé, de fet aquí nomes som 5 dels conquilinos, pq els dos del mig son els antics companys de pis, però bé, així us podeu fer una mica d'idea. Són (de dreta a esquerra) la Giorgia, la Martina, (els del mig, una altra martina i el lolo) i el Mattia. I les d'abaix, la Laura i jo.

Que vol dir conviure?????

Conviure vol dir, tenir un bany per set persones, on quasi has de demanar torn com quan vas a comprar; conviure vol dir anar a fer tots la compra, adaptar-nos al gustos dels altres i compartir lo teu amb els altres; conviure vol dir dinar tots plegats amb el seu posterior café on petar la xerrada; conviure vol dir tenir sempre algú amb qui parla, veure films plegats (encara que es faci més complicat veure-ho en italià, o baixar a fer un spritz; conviure vol dir fer els teus millors plats culinaris i mostrar-li als altres; i fer torns de nateja, pels plats, la cuina, el bany i tot plegat. I conviure vol dir tenir sempre invitats a casa d'un o l'altre.

Però el conviure no s'acaba a les parets d'una casa, doncs hem vingut sis de barcelona els quals hem congeniat molt bé. Per tant, no falten dinars de diumenge on s'ajunta la nova familia; o excursions a illes amagades o ciutats més enllà de Venècia; o escapades a correr, o visites d'amics o més que amics, de xerrades fins les tantes, de classes d'italià,.... Aaaahh!! crec q mai he fet un incís de qui estem a Venècia! A part de la Laura i jo, està el Ferran, el Raul, l'Adrià i la Lídia, i jo; que em converteixo en la petita del grup!

En resum, diria que això es conviure, tantíssimes coses, amb les parts bones i dolentes, però sempre mirant-ho amb bons ulls...

A part d'això continuo esperant per iniciar la resta de classes, i aprofitant els últims dies de vacances.

I bueno, com a curiositat, dir que avui hi ha "marea alta", i sí, es nota la diferència! No estan els carrers tots molls, però als canals només els hi manca uns dits per que no bessin! Fet curiós, la veritat! I parlant d'això, us diré que ens han explicat, que els dies que estan els carrers inundats, sona una "sirena" per tota la ciutat pel matí, per tal de que la gent sàpiga que avui no podrà sortir al carrer!!! Divertit ehh! Potser m'acabo compren unes botes d'aigua per anar a San Marco algun dia així (pq no s'inunda tot, tansols els punts més baixos)

FIns que torni..... arrivederchi!!!

_Començant pel principi_

Rere el primer email que vaig enviar... torno a posar una mica en antecedents.

Finalment tinc pis, està posiblement en la millor ubicació de tota Venezia per tenir pis: a menys de 10minuts de la universitat, del Rialto i de Piazza di Roma, i on cada dia es troba tothom per fer un spritz i xerrar; si, està a Campo Santa Margharita, i qualsevol que hem vingui a veure, entendrà clarament el que estic dient. (foto de la cuina, lloc de més vida de la casa)

Per altra banda, visc amb la Laura, com a companya d'habitació, i cinc italians més. Potser m'espantava una mica la situació de ser tants al pis, però he de dir que estic francament molt sorpresa i contenta de lo bé que estic.

Deixant el tema d'on estic visquent, tota la resta molt bé. Som una plaga d'espanyols que estudiem arquitectura, els quals ja ens hem conegut tots. No obstant, els catalans som els més partidaris d'integrar-nos amb els italians, ó altres erasmus, així que sempre que hi ha la oportunitat ens endinsem en el mon italià.

La dinàmica de vida aquí es força diferent a allà. Tot es fa molt més aviat, es dina més aviat, es sopa més aviat, però sobretot és surt més aviat; és a dir, a les 2- 3 de la matinada, la gent que queda al campo, és normalment els espanyols. He de dir per això, que començo a adaptar-me al nou horari.

La resta.... Evidenment la resta es tracta de la universitat. És una situació una mica extranya, doncs si, és dia 10 d'octubre i encara estic de vacances. De fet he començat el curs d'italià, i una assigantura de la uni, però la resta, començo el dia 20. Això sgnifica, que el meu temps lliure és extremadament elevat. Té la seva part positiva, però tots em coneixeu i sabeu que sóc un cul inquiet, i el fet de no tenir massa que fer, em crea una sensació de neguit, quelcom extrany, però suposo que m'acostumbrare. Mentres, aprofitem per passejar, visitar illetes,...

Aahhhh!! Quasi se'm oblida mencionar-ho! La meva motivació de fer esport no es va quedar a Barcelona, i amb els catalans i algun italià més que hem anat enganxant, anem a correr entre 1 i 2 vegades per semana. Tot una excursió, doncs el lloc on anem està a 40 minuts de casa, però tot plegat es força divertit.

I per avui ja n'hi a prou, o sino ningú llegirà tot això. jejej

No cal que us digui, que espero que vingueu a visitar-me, especialment als que no han estat per aquí, doncs es una ciutat preciosa.

Tornaré a escriure aviat!